EL PRINCIPI DE LA SAVIESA

Descripció d'un personatge fictici

                                               FREDERICK JONES
Un matí molt fresc amb un sol potent, un home gros, gras, amb uns ulls que li surten de la cara com si fossi una espècie de cosa rara amb un cos plenament atractiu però amb una peculiaritat: que té un forat negre enmig del cos.
Aquest dia en Frederick, anomenat així aquesta espècie de persona, va arribar a un poble, habitat de persones estranyes. El van veure i es van espantar molt, els "homes" del poblat el van agafar i van decidir cremar-lo viu. Però ell no es va deixar i va atacar a tots però només va matar-ne uns quants. Va utilitzar una espècie d'arma que tenia inscrutada enmig del forat del cosa. Unes quantes persones el van agafar i amb una arma ben gran i ben afilada van tallar en Frederick en dues parts i d'aquestes dues en quatre; després van coure aquest trossos i la població se'ls va menjar. Però en Frederick no va morir, sinó que el seu cos, com que tenia un liquid àcid, va fondre aquelles persones i Frederick es va regenerar i va seguir matant fins satisfer la seva ira. 

Autors exiliats com Pere Calders

Exili: és el fet d'abandonar voluntàriament un estat. Generalment politíc. Autors, poetes o escriptor van tenir que exiliar-se per no ser morts o afusellats.


Com per exemples autors com aquests:

- Mercè Rodoreda

Mercè  Rodoreda(Barcelona 1908 - Romanyà de la Selva,1983) L'experiència de l'exili eixampla els límits del realisme literari, que de totes les maneres no són suficients per a llegir Rodoreda, per a compartit la memòria del món des del qual ens parlen els seus llibres, els seus personatges.

L'experiència de la segona guerra mundial i de l'exili formarà una ambició literària de la literatura catalana del segle xx i a més de l'Europa contemporània.


- Josep Carner
Josep Carner(Barcelona 1884 - Brussel·les 1970) escull l'exili mexicà però va aconseguir tornar a Europa en reconstrucció del malson de la segona Guerra Mundial.
Carner es va dedicar básicamente en la poesía.

- Joan Oliver
Joan Oliver nascut el 1899. Va ser un altre exiliat, poeta, narrador, traductor... Va publicar el primer llibre de narracions l'any 1928, però es dóna a conèixer com a poeta al 1934. Després del compromís amb la causa republicana i l'exili consegüent, assoleix el seu punt d'àlgid.. Als anys seixanta, el contacta de la seva obra va ser anomanat "realisme històric". 


- Carles Riba
Carles Riba va néixer a Barcelona el 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol 1959, va ser un gran escriptor i poeta català. Va tenir que exiliar-se a Montpeller (França) després de la victoria franquista. 

Els motius d'Antígona

- Tan a la tragèdia de Sòfocles com a la d'Espriu la protagonista morirà per no voler acceptar les lleis imposades pel rei Creont. Quins creus que són els motius d'Antígona per no obeir les ordres de Creont? Es pot salvar Antígona com li demana Eumolp en el segon acte? Tan si la resposta és afirmativa com si és negativa, argumenta-la.

Els motius d'Antígona es que ella vol enterrar el seu germà tal i com ha sigut enterrat Etèocles amb tots els seus rituals establerts. Ho fa encara que Creont no estigui d'acord per aquest motiu Antígona es condemnada a mort però ella per evitar-ho es penja. Antígona es podia haver salvat si no hagués desobeït les ordres de Creont.

Antígona

- Arbre genealògic del rei d'Èdip.

- Breu historia d'Antígona: Salvador Espriu

En la mitologia grega, Antígona és filla d'Èdip i Iocasta, és germana de Ismene, Etèocles i Polinicies.

Al mite dels dos germans d'Antígona es troben constantment lluitant pel tro de Tebes a causa d'una maledicció que el seu pare va llençar contra ells. Etèocles i Polinicies es tenien que perdiodicament passar el tro en un cert temps, Eteocles decideix quedar-se al poder després de complert el seu període, de manera que es desencadena una guerra, Polinicies ofès pel que va fer el seu germà busca ajuda en una ciutat veïna, arma un exèrcit i tornat a reclamar el que es seu. La guerra acaba amb la mort dels dos germans, cada un a mans de l'altre, a causa de la mort dels dos germans Creont es proclamat rei de Tebes, Creont dictamina que Polinicies no serà enterrat dignament i es deixarà als afores de la ciutat. Antígona no esta d'acord amb el que diu creont per això decideix enterrar-lo com cal amb els corresponents rituals. (Antígona es promesa del fill de Creont amb Hemón) Antígona fou condemnada a ser enterrada viva, però evita aquest suplici i es penja.

Màrius Torres - Paraules de la nit

Charles Baudelaire

Charles Baudelaire néix a París el 9 d'abril del 1821 i mor a París al 1867, va ser un poeta, crític i traductor francès. Baudelaire va ser un dels poetes mes influents del segle XIX, anomenat "el poeta maleït" degut a la seva vida.
Els seus últims anys, com el 1864 va viatjar a Bèlgica per residir dos anys aBrussel·les, va intentar guanyar-se la vida pero va fracassar. La malaltía que va tener la sífilis li va causar el primer conat de paràlisi. Baudelaire va ser traslladat d'urgència a una clínica de París on va mantenir-se sense parlar i així va acabar la seva mort l'agost del 1867.
Charles Baudelaire és considerat el pare i profeta de la poesia moderna.

Les seves obres més importants:

• Le Salon de 1845 (1845)
• Le Salon de 1846 (1846)
• Le Salon de 1859 (1859)
• Journaux intimes (1851-1862)
• Les Paradis artificiels (1860)
• Curiosités esthétiques (1868)
• Réflexions sur quelques-uns de mes contemporains (1862)
• Richard Wagner et Tannhaüser à Paris (1862)
• Le Peintre de la vie moderne (1863)
• L'œuvre et la vie d'Eugène Delacroix (1863)
• Mon cœur mis à nu (1864)
• L'art romantique (1869)
• La Fanfarlo (1847)
• Du vin et du haschisch (1851)
• Les Fleurs du mal (1857)
• Fusées (1867)
• Petits poemes en prosa o Le Spleen de Paris (1862)
  

Influencies en europa y frança i el simbolisme

És un dels poetes decadents més famosos, abans del segle XX. És famós per la seva critica de la poesia "útil". Baudelaire va ser per algun la crítica i la síntesi del romanticisime, per a d'altres el precursor del simbolisme. També es considera que és el pare del decadentisme. La seva poesia i la seva crítica literària han tingut una profunda influència en les generació posteriors, tan a França com a tot arreu. El simbolisme, que va ser avançar el camí cap a una poesia autònoma, és deutor d'aquesta idea de Baudelaire.

Les obres més importants són:

En poesia: Les Flors del Mal; Els Paradisos Artificials.

En prosa: Petits poemes en prosa; Diari íntim.

Comentari de text: Quadern d'Aram-

Capítol V

El fragment que arà comentaré pertanya les pàgines 88 i 89 de la novel·la Quadern d'Aram de Maria Àngels Anglada publicada al 1997. La seva obra abraça diversos àmbits: poesia, narrativa, assaig i traduccions. Maria Àngels Anglada sempre es va considerar una -poeta que escrivia novel·les-, aquesta història a part de ser una de ficció la major part del fets que explica són certs. Maria Àngels Anglada volia donar a entendre amb aquest llibre és donar a conèixer el genocidi armeni, la seva crueltat que va tenir els turcs cap als armenis i la supervivència que els armenis han tingut que passar.

A part del Quadern d'Aram, Anglada va escriure un altre llibre que tracta també d'un genocidi, aques llibre és El violí d'Aushwitz.

Aquest fragment és situa al capítol V, a la fase intermèdia de la història, en què Marik i Aram es troben a Marsella on es relata i concreta més tota la seva història.

En aquesta part la narradora és Marik explica la fugida com Aram es comberteix de nen a home..

En el Quadern d'Aram és destaquen uns quants narradors en aquest fragment la narradora és Marik, tota la novel·la es basa en el mateix tema que és el genocidi armeni, en aquest fragment es relata com Aram passa de ser un nen a un home molt ràpidament ja que fins i tot ell mateix ho diu, quan va recollir el nadó de braços de la seva mare que es moria, però Marik diu que ja s'ha ha anat fent gran rere els perills que han anant passant.També relata explicant per què van anar a Van i va ser per una prometence que Marik va fer a Aram, perquè es curés de la polmonia que tenia. Finalment Marik ens explica quan es van acomiadar de la seva familia i del últim Adéu que li diu Vahé que va ser roses.

Pel que fa els personatges en aquest fragment cal destacar a Grigor el cosí de Marik al qual els ajuda molt, també al fill de Grigor, Gabriel un nen gairebé com Aram però una mica més petit que també es motl colaborador i com no a Aram un noi que més ben dit ja quasi un home que no es queixaba mai per les circumstàncies de tot tal i com explica Marik.

La llengua es clarament entendedora ja que és fàcil de entendre ja que ho diu tot exactament , expressa les seves reflexions, pensaments i/o aclariments...

La conclusió que trec es què, doncs les dificultats que han tingut que passar aquests dos personatges han sigut nefastes enc. Ara que han hagut uns altres personatges que els van ajudar molt en aquest periòde. Aquesta història ens ha aportat molta informació sobre el genocidi, sobre moltes que cosas que fins i tot ningú han tindria importància, pero en sí es molt interessant i descriptiu.

Viatge per la mediterrània

1. Trebisonda

3. Van

4. Ecmiadzin

5. Jerevan

6. Atenes

7. Corint

8. Patràs

9. Brindisi

10. Gènova

11. Marsella