miércoles, 19 de octubre de 2011

Comentari de text: Escena XI -Mar i cel-

Contextualització

En aquest comentari explico l'escena XI del segon acte del llibre de Mar i cel escrit per
Àngel Guimerà, Guimerà pertany a la Renaixença, moviment cultural català del segle XIX, el seu nom sorgeix de la voluntat de fer que el català fos una llengua literària i de cultura.
Àngel Guimerà nascut l'any 1845-1924, fou dramaturg i poeta en llengua catalana, la seva
obra va tenir una aparença romàntica del realisme, vol dir que va fer un del màxims exponents de la Renaixença
Va escriure moltes obres teatrals, concretament del moviment renaixentista, la més popular
Mar i Cel, que tracta d’una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà.
Guimerà va fer que aquesta obra de teatre es traslladés en alta mar durant la meitat del
segle XVI, en què s’explica un amor impossible entre un pirata musulmà (mar) i una noia cristiana(cel).

Anàlisi del contingut

En l’escena XI, hi ha un diàleg entre Blanca, Ferran i Carles i Saïd d’amagat escoltant la
conversa. Blanca sense saber què fer demana a Ferran que abans d’arribar a l’Alger li clavi el
seu punyal endins del cos. Ferran s’hi nega rotundament però de tant insistir al final Ferran
decideix cedir i promet a Blanca fer-ho. Blanca tota contenta besa la mà de Ferran. En veure
aquesta acció Saïd tot gelós i enfadat apareix del res i interromp la conversa que tenen. Tot
enfadat Saïd exigeix que Ferran se’n torni al camarot, Ferran confús no fa cas i comença a
discutir amb ell. Carles apareix tot enfadat pel que diu Said i insulta la seva mare, Said fa
un crit i tot seguit apareixen els pirates i comença una lluita.

Anàlisi de la forma

Aquest teatre consta de tres actes, dels quals a cadascun parla de temes diferents, en el
primer acte només parla de com són els personatges, és a dir, descrivint cada personatge,
en el segon acte ja es va explicant més coses del que es relata en l’obra per acabar en el
tercer acte és la part mes commovedora ja que és com acaba l’obra. L’autor va fer que
aquesta obra segueixi uns punts determinats de cada escena.

En l'escena que he escollit el diàleg de Blanca i Ferran correspon a un moment determinat
en què Blanca demana a Ferran una cosa molt important. La primera part, és a dir, quan Blanca té una conversa amb Ferran i Carles i més tard una conversa privada amb Ferran, que li demana que li clavi un punyal al cos, mostra un moment dramàtic, confús i tristesa, en la segona part quan s'esta acaban la conversa entre els dos, Ferran no té més remeny que cedir a la petició de Blanca, per això aqesta part es més intensa i firme, en l'ultima part, la situació de Saïd, la rabia, gelosia que té en aquest moment en veure com Blanca es molt a prop de Ferran, la coratge que té pel que diu Carles.

La situació dramàtica d’aquesta escena és bastant trista pel que diu Blanca i pel que
demana a Ferran que faci. En la conversa d'aquests tres, marca en las acotacions com
Blanca està desesperada per no arribar al destí, per això demana això a Ferran, també la
frustració que sent en aquest moment, la ràbia i gelosia que sent Said per lo que veu i lo que arriba a escoltar.

Els personatges principals de l’obra són Blanca i Saïd. Blanca és cristiana i està presonera
en el vaixell pirata justament amb el seu pare Carles i el assaltats per el vaixell musulmà dirigit per Said. Blanca és una dona sensible i molt religiosa, això es pot mostrar quan es posa a plorar pel que li diu Saïd i pensà que si es correcte segons la religiosa cristiana. El pare de Blanca Carles és un cristià, capità del vaixell que va ser assaltats pels musulmans, sempre assumeix rebuig, odi cap als musulmans. Ferran, cosí de Blanca, és un personatge més pacient; no adopta la mateixa creença com la de Blanca. Aquest personatge a mesura que va sorgint l’obra va canviant la seva actitud i al final de l'obra vol ajudar a fugir a Saïd.
Saïd és l’arraix del capità vaixell dels musulmans, es mostra com un personatge dur quant és necessari però també sensible, atent i sempre ajuda quan és necessari. A mesura que transcorre l’obra Saïd es va fent cada cop més sensible perquè al final s’acaba enamorant de Blanca. Saïd mostra una actitud agressiva cap a Ferran i Carles però més cap a Carles. Al final de l’obra aquests personatges principals acaben morint.


• El lloc on transcorre aquesta escena a l’alta mar en un vaixell pirata on es situada la conversa entre Blanca, Ferran i Carles. Saïd escolta d’amagat al peu de l’escala en la coberta.
És evident que la conversa és sempre en el camarot ja que estan en un vaixell navegant pel mar on es parla només d’un sol tema, que volen salvar a Blanca, que aa final Blanca aconsegueix convèncer Ferran del que li va demanar.

• El segon acte s’inicia quan estan menjant i Blanca mira per la finestra i l’acte XI s’inicia amb la conversa que tenen. La diferència que hi ha que en el principi surt Joanot i altres corsaris, en canvi en l’escena surt Saïd. Els personatges estimen, odien i fins i tot arriben a matar per honor, dignitat i salvació per això aquesta escena és interessant.

Conclusió

La conclusió d’aquesta escena mostra els sentiments ocults dels personatges principals, però
més en aquest cas als de Saïd cap a Blanca ja que es posa gelós per la conversa que té amb Ferran i perquè Blanca li besà la mà. Per això Saïd es posa a discutir amb Ferran però al final es disputa una petita baralla cap als cristians ja que Carles insulta la mare de Saïd i aquest demana la presència de tots els pirates.