domingo, 27 de noviembre de 2011

Comentari d'un poema

CANÇO D'UN DOBLE AMOR

Contextualització:

Canço d'un doble amor és de la primera etapa de Josep Carner del llibre de Verger de las galanies 1911, és del Noucentisme.
Les influencies són que es una amiga Blanca enamorada que ha encisat, que esta enamorada de tothom i que sembla com una bruna.
L'objectiu de l'obra es que vol transmitir que l'amor es de tothom, es por enamorar d'un i de l'altre.
És caracteritza per una dona jove enamorada per tots i que ho veu bé.

Anàlisi del contingut:

En la primera estrofa parla d'una amiga Blanca que és una mica enamorada de cadascú.
2ª estrofa: que estima un i altre que es meravellón això.
4ª estrofa: que fa calor a cadascún pel seu cant a qui vol.
6ª estrofa: parla de que quan a esta a prop d¡ella, ella tremola de com s'hi acerca aquell enamorat.
Les estrofes 3ª, 5ª i 7ª són tornades, és repeteixen.

Anàlisi de la forma:

Aquest poema és líric, amb una rima encadenada, consta de 7 estrofes de 4 versos. Els versos són octosíl·labs (8 sil·labes).

La rima és consonant és detribueix de la manera següent:
1ª estrofa

8a
4b
4b
8a

2ª estrofa

8c
8d
8c
8d

3ª estrofa: és una tornada.

4ª estrofa

8e
8f
8e
8f

5ª estrofa: és una tornada.

6ª estrofa

8g
8h
8g
8h

7ª estrofa: és una tornada.

Alterna una rima masculina al 1vers, 3vers i en la femenina al 2 vers i al 4 vers i així en tot el poema. Tan en la repetida com en la nova.
Hi ha elisió a les estrofes 2 i 5 i sinalefes a la 1, 2, 5, i 6 estrofa.

-- Els tòpics literaris d'aquest poema el que es relaciona més és EL JOC DE L'AMOR, que pot referir-se al gaudi sensual o a l'amor com a llibertinatge, com a pura diversió i cerca del plaer.

Conclusió:

El títol d'aquest poema esta relacionat amb un doble amor cap a cadascuna de les parlles. Manté una certa relació cap algunes poemes de Josep Carner.
Tracta de que havent amor o no és bo divertir-se passar-ho be i viure. L'autor a escrit aquest poema expressant un sobre avís de que tot és un joc superficial de simple enamoriscament, aquest poema va ser el primer relacionat amb això.


Diferències entre el musical de Mar i cel i l'obra de teatre original

Escenes
En el musical de Mar i cel, hi ha una escena en què Hàssen se sent molt malament per haver traït Saïd, en l'obra de teatre original no surt aquesta escena. També hi ha una en què tots els cristiants surten de la seva presó i els pirates comencen a jugar amb els presoners, Saïd dóna l'ordre de que es treguin tot el que portan, collarets braçalets, anells...
En el musical Carles dispara un tret contra Saïd i Blanca s'interposa i acaba morint, llançant-se juntament amb Saïd al mar, en canvi en l'obra de teatre és diferent.

Personatges
Hi ha dos personatges que en l'obra de teatre no surten, la germana de Blanca, Maria que és una noia que sempre fa veure a Blanca lo que es bo i dolent, hi ha en una escena que surt parlant amb grumet (Idris).
Un altre personatge que destaca molt és el grumet, que es diu Idris. Aquest nen sempre va escoltat tot, es molt espavilat.
Carles és el virrei marqués de València que va expulsar els moriscos fa 20 anys.

Conclusió
És que el musical és molt diferent de l'obra de teatre original, ja que en el musical surten més escenes, més diàlegs i els personatges són molt diferents. En l'obra de teatre s'explica clarament cada escena, amb els aparts.

martes, 8 de noviembre de 2011

Poesia

1. POESIA:

a) Definició de poesia.
Art d'expressar idees i sentiments amb un llenguatge ple de ritme i d'imatges.

b) Definició personal de poesia.
Per mi la poesia és una sensació de sons i paraules que ens expressa ritme i enteniment cap al que esta escrit.

2. Temes i tòpics literaris en la poesia:

a) Troba un poema per a cadascun d'aquests grans temes:

VIDA: AHIR ( Josep Carner)

Menta, farigola,
ruda i romaní.
Una vella, vella
com un pergamí

d'hora a la finestra
vol reconfegir
la casa que hom veia
darrera el jardí.

D'allà la cridava
un minyó veí.
Anaven a escola
pel mateix camí.

Que en fa d'anys fan un dia,
un de sol: ahir.

I, si s'estimaren,
mai no s'ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.

-Tòpic: El tòpic literari d'aquest poema el que més s'apropa es la de TEMPUS FUGIT: es un temps passatger.

AMOR (Bartomeu Roselló-Porcel)

Amor, senyor de l'ample monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en l'ardor de la galta i en la flama
de l'exaltació que l'aire cria,

els cabells de finíssima atzabeja
en el combat de vori que pentina
perú de lliris i de llunes mina,
ornament de les neus, dels ors enveja

treu de la reixa, i que la saborosa
feina del bes, batalla graciosa
del córrer d'unes cames despullades,

deixi les verdes hrbes alterades.
Oh desmai en les tiges onejants
de marbres, ceres, roses bategants!

-Tòpic: El tòpic literari d'aquest poema es FLAMMA AMORIS: una passió foggosa que crema per dintre.

MORT: EL MÉS VELL DEL POBLE (Josep Carner)

Cap vent no mou el bri d'una esperança,
de cada núvol cau neguit,
el destí s'enfondeix en malaurança,
potser la nit serà cent anys la nit.

El fat, però, no minva la frisança
pel que tant he volgut i beneït
si ma feblesa diu que ja s'atansa
l'adéu-siau del cos i l'esperit.

Potser ja massa dies he comptat
i en un recolze inconegut m'espera
la fi. Pugui jo caure incanviar,

tot fent honor, per via dreturera,
amb ulls humits i cor enamorat,
a un esquinçall, en altre temps bandera.

-Tòpic: El tòpic literari que més s'apropa és COTIDIE MORIMUR que es una mica, la mort com a destí ineludible.

NATURA: ARBRES (Josep Carner)

Voldria ta ciència,
arbre, per al meu cor,
tu que en el temps geliu ets paciència
i en dia ardent aboques un tresor.

Verd amuntegament d'onades blanes
amb un suspir de pau en cada floc,
el moviment dels núvols agermanes
amb el descans del roc.

Va a cada arbre una cèlica fortuna:
l'auró té deixes d'alba en el fullam recent,
el bedoll s'enamora de la lluna,
en el pi hi ha ditades del ponent.

Cap arbre com el freixe per alta ocelleria
quan apaivaga el dia,
tot lent, un vel ombriu;
i quan, de matinada, la boira d'esgarria,
són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu.

Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança.
Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.
L'om crida el flabiol per a la dansa.
El faig és una iglésia. El roure és un palau.

Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;
li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.
Uns arbres són finestra que l'oratjol belluga,
i d'altres sóm com una nit.

Tigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;
ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;
i un de davant la meva finestra, fa que encar
no em dolgui prou de viure.

És en el llibre de consol que un dia
el Fill de l'Home un orb guarí,
i aquell tornat de tenebror s'esfereïa
en descobrint els vianants en el matí.
-Veig arbres que caminen -agenollat va dir-

Uns arbres amb follia que corre i poc s'acaba;
arbres que mena a vagareig,
en lloc del pur misteri de la saba,
la sang en sotragueig.

-¿On vas? -les fulles diuen amb llur fidel frisança.
La branca puja sense cap pensament de mal.
Arbre frenat en una fèrtil esperança,
atura'm tu, si cal.

-Tópic: El tòpic literari d'aquest poema és LOCUS AMOENUS, es el que més s'apropa és un paisatge bell i harmoniós, en què mai no faltes un prat...

b) Cal relacionar un dels poemes amb una altre forma d'art... Explica la relació que estableixes entre el poema i l'obra d'art que has escollit.
El poema de l'amor té relació amb un quadre que tinc, és representat amb una noia maca de la qual jo veig que per com esta pintada i tot té part de relació amb aquest poema, ja que no sé com explicar-ho.

martes, 1 de noviembre de 2011

Noucentisme

- Fets històrics--- 1914-1918 Guerra Mundial
1906 Solidaritat Catalana
1907 Creació Institut Català
(IEC) 1918 Gramàtica i 1913 Normes Ortografiques
1914 Mancomunitat Catalunya
1923 Cop d'estat Primo de Rivera

- Cronologia--- 1906-1923

- Objectius--- Modernitzar i transformar la societat.

Cultura--- Educació:
-Recerca Universitaris.
-Consell Pedagògic.
-Biblioteques populars.

Llengua: (IEC)
Normes 1913
Gramàtica 1918
Diccionari 1932

Conceptes - Imperealisme --- Segons Eugeni D'Ors la voluntat exportar modernitzar país Claus (Espanya) societat moderna catalana.

- Arbitrarisme --- Voluntat de realitzar una societat ideal que hagi ordre, harmonïa.

- Classicisme --- Fixant poetes, grecs, i romans del noucentisme. Domini de raó sibro l'emoció.

- Civilitat --- Model ha de ser una societat basada en la polis grega.

- Mediterranisme --- Societat mediterrania, Grecia i Roma.

- Etapes: -Combativa--- Eugeni d'Ors estableix Catalunya ideal al (1906-1914) Marc Teoric - "Glosari"
Conviuen--- Modernisme i Noucentisme.
Procedencia dels artistes ( joves Universitaria , càtolics).

-Establerta--- Creen les obres entre els anys 1914-1923. Procés d'institucionalització.

- La burgesia- idees conservadores.

-Poesia ---
Josep Carner
Carles Riba
Guerau de Liost

-Narrativa ---
Eugeni d'Ors
Josep Carner