sábado, 2 de junio de 2012

Descripció d'un personatge fictici

                                               FREDERICK JONES
Un matí molt fresc amb un sol potent, un home gros, gras, amb uns ulls que li surten de la cara com si fossi una espècie de cosa rara amb un cos plenament atractiu però amb una peculiaritat: que té un forat negre enmig del cos.
Aquest dia en Frederick, anomenat així aquesta espècie de persona, va arribar a un poble, habitat de persones estranyes. El van veure i es van espantar molt, els "homes" del poblat el van agafar i van decidir cremar-lo viu. Però ell no es va deixar i va atacar a tots però només va matar-ne uns quants. Va utilitzar una espècie d'arma que tenia inscrutada enmig del forat del cosa. Unes quantes persones el van agafar i amb una arma ben gran i ben afilada van tallar en Frederick en dues parts i d'aquestes dues en quatre; després van coure aquest trossos i la població se'ls va menjar. Però en Frederick no va morir, sinó que el seu cos, com que tenia un liquid àcid, va fondre aquelles persones i Frederick es va regenerar i va seguir matant fins satisfer la seva ira. 

Autors exiliats com Pere Calders

Exili: és el fet d'abandonar voluntàriament un estat. Generalment politíc. Autors, poetes o escriptor van tenir que exiliar-se per no ser morts o afusellats.


Com per exemples autors com aquests:

- Mercè Rodoreda
Mercè  Rodoreda(Barcelona 1908 - Romanyà de la Selva,1983) L'experiència de l'exili eixampla els límits del realisme literari, que de totes les maneres no són suficients per a llegir Rodoreda, per a compartit la memòria del món des del qual ens parlen els seus llibres, els seus personatges.
L'experiència de la segona guerra mundial i de l'exili formarà una ambició literària de la literatura catalana del segle xx i a més de l'Europa contemporània.


- Josep Carner
Josep Carner(Barcelona 1884 - Brussel·les 1970) escull l'exili mexicà però va aconseguir tornar a Europa en reconstrucció del malson de la segona Guerra Mundial.
Carner es va dedicar básicamente en la poesía.


- Joan Oliver
Joan Oliver nascut el 1899. Va ser un altre exiliat, poeta, narrador, traductor... Va publicar el primer llibre de narracions l'any 1928, però es dóna a conèixer com a poeta al 1934. Després del compromís amb la causa republicana i l'exili consegüent, assoleix el seu punt d'àlgid.. Als anys seixanta, el contacta de la seva obra va ser anomanat "realisme històric". 


- Carles Riba
Carles Riba va néixer a Barcelona el 23 de setembre de 1893 - 12 de juliol 1959, va ser un gran escriptor i poeta català. Va tenir que exiliar-se a Montpeller (França) després de la victoria franquista. 

martes, 17 de abril de 2012

Els motius d'Antígona

- Tan a la tragèdia de Sòfocles com a la d'Espriu la protagonista morirà per no voler acceptar les lleis imposades pel rei Creont. Quins creus que són els motius d'Antígona per no obeir les ordres de Creont? Es pot salvar Antígona com li demana Eumolp en el segon acte? Tan si la resposta és afirmativa com si és negativa, argumenta-la.

Els motius d'Antígona es que ella vol enterrar el seu germà tal i com ha sigut enterrat Etèocles amb tots els seus rituals establerts. Ho fa encara que Creont no estigui d'acord per aquest motiu Antígona es condemnada a mort però ella per evitar-ho es penja. Antígona es podia haver salvat si no hagués desobeït les ordres de Creont.

martes, 10 de abril de 2012

Antígona

- Arbre genealògic del rei d'Èdip.




- Breu historia d'Antígona: Salvador Espriu

En la mitologia grega, Antígona és filla d'Èdip i Iocasta, és germana de Ismene, Etèocles i Polinicies.
Al mite dels dos germans d'Antígona es troben constantment lluitant pel tro de Tebes a causa d'una maledicció que el seu pare va llençar contra ells. Etèocles i Polinicies es tenien que perdiodicament passar el tro en un cert temps, Eteocles decideix quedar-se al poder després de complert el seu període, de manera que es desencadena una guerra, Polinicies ofès pel que va fer el seu germà busca ajuda en una ciutat veïna, arma un exèrcit i tornat a reclamar el que es seu. La guerra acaba amb la mort dels dos germans, cada un a mans de l'altre, a causa de la mort dels dos germans Creont es proclamat rei de Tebes, Creont dictamina que Polinicies no serà enterrat dignament i es deixarà als afores de la ciutat. Antígona no esta d'acord amb el que diu creont per això decideix enterrar-lo com cal amb els corresponents rituals. (Antígona es promesa del fill de Creont amb Hemón) Antígona fou condemnada a ser enterrada viva, però evita aquest suplici i es penja.

martes, 28 de febrero de 2012

Charles Baudelaire


Charles Baudelaire néix a París el 9 d'abril del 1821 i mor a París al 1867, va ser un poeta, crític i traductor francès. Baudelaire va ser un dels poetes mes influents del segle XIX, anomenat "el poeta maleït" degut a la seva vida.
Els seus últims anys, com el 1864 va viatjar a Bèlgica per residir dos anys aBrussel·les, va intentar guanyar-se la vida pero va fracassar. La malaltía que va tener la sífilis li va causar el primer conat de paràlisi. Baudelaire va ser traslladat d'urgència a una clínica de París on va mantenir-se sense parlar i així va acabar la seva mort l'agost del 1867.
Charles Baudelaire és considerat el pare i profeta de la poesia moderna.

Les seves obres més importants:
Influencies en europa y frança i el simbolisme

És un dels poetes decadents més famosos, abans del segle XX. És famós per la seva critica de la poesia "útil". Baudelaire va ser per algun la crítica i la síntesi del romanticisime, per a d'altres el precursor del simbolisme. També es considera que és el pare del decadentisme. La seva poesia i la seva crítica literària han tingut una profunda influència en les generació posteriors, tan a França com a tot arreu. El simbolisme, que va ser avançar el camí cap a una poesia autònoma, és deutor d'aquesta idea de Baudelaire.

Les obres més importants són:

En poesia: Les Flors del Mal; Els Paradisos Artificials.
En prosa: Petits poemes en prosa; Diari íntim.