martes, 20 de diciembre de 2011

Armènia

Història
El país d'Armènia és una area molt muntanyosa, situat en un altiplà, dominat per la serralada del Caucas on hi ha volcans i altres altiplans formats per la lava que extreu, n'hi han terratrèmols molt freqüents, pel que fa el clima, en hivern es molt fred i en estiu molt calorós i sec.
El llac Sevan comunica amb l'Araxes per mitjà del Razdan, per últim la seva altitud mitjana és de 1.800 metres. A començament del segle IV Armènia va ser el primer país que va adoptar oficialment el cristianisme com a religió. Al 1928 Armènia va ser ocupat per l'Imperi Rus al cap d'anys després al 1936 es dissol aquesta federació i el país passar a formar part de l'URSS.

Genocidi i diàspora a Armènia:
El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre final del segle XIX i 1915.
Es considerat el segon genocidi modern i el primer en utilitzar un sistema complex de deportació i extermini.
En l'actualiat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per pat del armenis
.

Autors que han tractat aquest tema:

-Franz Werfel amb Els 40 dies de Musa Dagh publicat al 1933:
Aquesta novel·la va ser escrita per l'autor jueu Franz Werfel al voltant d'un esdevinent que va tenir lloc a Musa Dagh en el 1915 durant el genocidi armeni per l'Estat Tuc.
La novel·la és un relat de ficció basat en la defensa de la vida real de Musa Dagh pels armenis que s'enfrontaven a les deportacions i masacres ordenades pel govern central, narra l'extermini dels armenis a mans de l'Imperi Otoma

- Marc Morte amb Els fills de l'Ararat publicat al 2008:
Aquesta novel·la va ser escrita per Marc Morte, està narrada a través de Kevin Longman, un jove escriptor nord-americà interessat a escriure un llibre sobre el genocidi del poble armeni portat a terme per l'Imperi Otomà durant la primera guerra mundial.
Aquest noi reviu la vida d'una nena i la seva família en un petit poble de l'interior d'Antòlia fins que la barbària s'abat sobre ells.

- Atom Egoyan amb Ararat publicat al 2002:
Està basada en la masacre de Van, durant el genocidi armeni.
Aquesta pel·lícula entrellaça les histories de dues famílies, amb conflictes interiors sense resoldre. Raffi, d'origen armeni, lluita amb el record del seu pare i amb les reaccions oposades que aquest record suscita en la seva mare.

martes, 13 de diciembre de 2011

Maria Àngels Anglada

Maria Àngels Anglada va néixer el 1930 a Vic i va morir a Figueres el 23 d'abril de 1999, el dia de Sant Jordi. Va ser la primera filla que va néixer; els seus pares són Joan Anglada i Maria d'Abadal.
Després de la seva mort, seguiran publicant cada de març Dia Internacional de la Dona, en homenatge a dones il·lustrades de les comarques gironines.
Des dels anys 1936-1939 ella i la seva família van ser refugiats al país Basc on van passar un temps, acabada la guerra van tornar a Vic on ella va cursar el Batxillerat a l'escola de Sant Miquel i L'escola Pare Coll
.
L'any 1942 va participar a un certament literari en el qual va guanyar el tercer premi amb el seu poema "Núria". Publicà dos dels seus poemes en la revista Ausona de Vic.
Maria Àngels Anglada va començar a publicar poemes en català, va cursar estudis universitaris i va conèixer el seu futur marit.
La seva primera novel·la, Les Closes (1979), on narra la història de la besàvia del seu marit.
El 1960 es trasllada a viure a Figueres on començar a donar classes de grec i llatí a l'institut R.Muntaner. Va haver un temps el qual no havia escrit poesia, però va conèixer a Salvador Espriu i va tornar a escriure poesia.
Fa classes de català amb Òmnium Cultural.
La seva obra reposa sobre uns pilars fonamentals: la llengua, la memòria, el compromís el paisatge...
En els últims anys de la seva vida va ser membre de l'IEC i asomeix el càrrec de vicepresidenta de la Secció Filològica, li van donar la Creu de Sant Jordi i publicà la novel·la de Quadern d'Aram, va conèixer Maria Ohanessian, armènia.

domingo, 27 de noviembre de 2011

Comentari d'un poema

CANÇO D'UN DOBLE AMOR

Contextualització:

Canço d'un doble amor és de la primera etapa de Josep Carner del llibre de Verger de las galanies 1911, és del Noucentisme.
Les influencies són que es una amiga Blanca enamorada que ha encisat, que esta enamorada de tothom i que sembla com una bruna.
L'objectiu de l'obra es que vol transmitir que l'amor es de tothom, es por enamorar d'un i de l'altre.
És caracteritza per una dona jove enamorada per tots i que ho veu bé.

Anàlisi del contingut:

En la primera estrofa parla d'una amiga Blanca que és una mica enamorada de cadascú.
2ª estrofa: que estima un i altre que es meravellón això.
4ª estrofa: que fa calor a cadascún pel seu cant a qui vol.
6ª estrofa: parla de que quan a esta a prop d¡ella, ella tremola de com s'hi acerca aquell enamorat.
Les estrofes 3ª, 5ª i 7ª són tornades, és repeteixen.

Anàlisi de la forma:

Aquest poema és líric, amb una rima encadenada, consta de 7 estrofes de 4 versos. Els versos són octosíl·labs (8 sil·labes).

La rima és consonant és detribueix de la manera següent:
1ª estrofa

8a
4b
4b
8a

2ª estrofa

8c
8d
8c
8d

3ª estrofa: és una tornada.

4ª estrofa

8e
8f
8e
8f

5ª estrofa: és una tornada.

6ª estrofa

8g
8h
8g
8h

7ª estrofa: és una tornada.

Alterna una rima masculina al 1vers, 3vers i en la femenina al 2 vers i al 4 vers i així en tot el poema. Tan en la repetida com en la nova.
Hi ha elisió a les estrofes 2 i 5 i sinalefes a la 1, 2, 5, i 6 estrofa.

-- Els tòpics literaris d'aquest poema el que es relaciona més és EL JOC DE L'AMOR, que pot referir-se al gaudi sensual o a l'amor com a llibertinatge, com a pura diversió i cerca del plaer.

Conclusió:

El títol d'aquest poema esta relacionat amb un doble amor cap a cadascuna de les parlles. Manté una certa relació cap algunes poemes de Josep Carner.
Tracta de que havent amor o no és bo divertir-se passar-ho be i viure. L'autor a escrit aquest poema expressant un sobre avís de que tot és un joc superficial de simple enamoriscament, aquest poema va ser el primer relacionat amb això.


Diferències entre el musical de Mar i cel i l'obra de teatre original

Escenes
En el musical de Mar i cel, hi ha una escena en què Hàssen se sent molt malament per haver traït Saïd, en l'obra de teatre original no surt aquesta escena. També hi ha una en què tots els cristiants surten de la seva presó i els pirates comencen a jugar amb els presoners, Saïd dóna l'ordre de que es treguin tot el que portan, collarets braçalets, anells...
En el musical Carles dispara un tret contra Saïd i Blanca s'interposa i acaba morint, llançant-se juntament amb Saïd al mar, en canvi en l'obra de teatre és diferent.

Personatges
Hi ha dos personatges que en l'obra de teatre no surten, la germana de Blanca, Maria que és una noia que sempre fa veure a Blanca lo que es bo i dolent, hi ha en una escena que surt parlant amb grumet (Idris).
Un altre personatge que destaca molt és el grumet, que es diu Idris. Aquest nen sempre va escoltat tot, es molt espavilat.
Carles és el virrei marqués de València que va expulsar els moriscos fa 20 anys.

Conclusió
És que el musical és molt diferent de l'obra de teatre original, ja que en el musical surten més escenes, més diàlegs i els personatges són molt diferents. En l'obra de teatre s'explica clarament cada escena, amb els aparts.

martes, 8 de noviembre de 2011

Poesia

1. POESIA:

a) Definició de poesia.
Art d'expressar idees i sentiments amb un llenguatge ple de ritme i d'imatges.

b) Definició personal de poesia.
Per mi la poesia és una sensació de sons i paraules que ens expressa ritme i enteniment cap al que esta escrit.

2. Temes i tòpics literaris en la poesia:

a) Troba un poema per a cadascun d'aquests grans temes:

VIDA: AHIR ( Josep Carner)

Menta, farigola,
ruda i romaní.
Una vella, vella
com un pergamí

d'hora a la finestra
vol reconfegir
la casa que hom veia
darrera el jardí.

D'allà la cridava
un minyó veí.
Anaven a escola
pel mateix camí.

Que en fa d'anys fan un dia,
un de sol: ahir.

I, si s'estimaren,
mai no s'ho van dir.
Menta, farigola,
ruda i romaní.

-Tòpic: El tòpic literari d'aquest poema el que més s'apropa es la de TEMPUS FUGIT: es un temps passatger.

AMOR (Bartomeu Roselló-Porcel)

Amor, senyor de l'ample monarquia
que publica el clavell i el foc proclama
en l'ardor de la galta i en la flama
de l'exaltació que l'aire cria,

els cabells de finíssima atzabeja
en el combat de vori que pentina
perú de lliris i de llunes mina,
ornament de les neus, dels ors enveja

treu de la reixa, i que la saborosa
feina del bes, batalla graciosa
del córrer d'unes cames despullades,

deixi les verdes hrbes alterades.
Oh desmai en les tiges onejants
de marbres, ceres, roses bategants!

-Tòpic: El tòpic literari d'aquest poema es FLAMMA AMORIS: una passió foggosa que crema per dintre.

MORT: EL MÉS VELL DEL POBLE (Josep Carner)

Cap vent no mou el bri d'una esperança,
de cada núvol cau neguit,
el destí s'enfondeix en malaurança,
potser la nit serà cent anys la nit.

El fat, però, no minva la frisança
pel que tant he volgut i beneït
si ma feblesa diu que ja s'atansa
l'adéu-siau del cos i l'esperit.

Potser ja massa dies he comptat
i en un recolze inconegut m'espera
la fi. Pugui jo caure incanviar,

tot fent honor, per via dreturera,
amb ulls humits i cor enamorat,
a un esquinçall, en altre temps bandera.

-Tòpic: El tòpic literari que més s'apropa és COTIDIE MORIMUR que es una mica, la mort com a destí ineludible.

NATURA: ARBRES (Josep Carner)

Voldria ta ciència,
arbre, per al meu cor,
tu que en el temps geliu ets paciència
i en dia ardent aboques un tresor.

Verd amuntegament d'onades blanes
amb un suspir de pau en cada floc,
el moviment dels núvols agermanes
amb el descans del roc.

Va a cada arbre una cèlica fortuna:
l'auró té deixes d'alba en el fullam recent,
el bedoll s'enamora de la lluna,
en el pi hi ha ditades del ponent.

Cap arbre com el freixe per alta ocelleria
quan apaivaga el dia,
tot lent, un vel ombriu;
i quan, de matinada, la boira d'esgarria,
són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu.

Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança.
Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.
L'om crida el flabiol per a la dansa.
El faig és una iglésia. El roure és un palau.

Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;
li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.
Uns arbres són finestra que l'oratjol belluga,
i d'altres sóm com una nit.

Tigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;
ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;
i un de davant la meva finestra, fa que encar
no em dolgui prou de viure.

És en el llibre de consol que un dia
el Fill de l'Home un orb guarí,
i aquell tornat de tenebror s'esfereïa
en descobrint els vianants en el matí.
-Veig arbres que caminen -agenollat va dir-

Uns arbres amb follia que corre i poc s'acaba;
arbres que mena a vagareig,
en lloc del pur misteri de la saba,
la sang en sotragueig.

-¿On vas? -les fulles diuen amb llur fidel frisança.
La branca puja sense cap pensament de mal.
Arbre frenat en una fèrtil esperança,
atura'm tu, si cal.

-Tópic: El tòpic literari d'aquest poema és LOCUS AMOENUS, es el que més s'apropa és un paisatge bell i harmoniós, en què mai no faltes un prat...

b) Cal relacionar un dels poemes amb una altre forma d'art... Explica la relació que estableixes entre el poema i l'obra d'art que has escollit.
El poema de l'amor té relació amb un quadre que tinc, és representat amb una noia maca de la qual jo veig que per com esta pintada i tot té part de relació amb aquest poema, ja que no sé com explicar-ho.

martes, 1 de noviembre de 2011

Noucentisme

- Fets històrics--- 1914-1918 Guerra Mundial
1906 Solidaritat Catalana
1907 Creació Institut Català
(IEC) 1918 Gramàtica i 1913 Normes Ortografiques
1914 Mancomunitat Catalunya
1923 Cop d'estat Primo de Rivera

- Cronologia--- 1906-1923

- Objectius--- Modernitzar i transformar la societat.

Cultura--- Educació:
-Recerca Universitaris.
-Consell Pedagògic.
-Biblioteques populars.

Llengua: (IEC)
Normes 1913
Gramàtica 1918
Diccionari 1932

Conceptes - Imperealisme --- Segons Eugeni D'Ors la voluntat exportar modernitzar país Claus (Espanya) societat moderna catalana.

- Arbitrarisme --- Voluntat de realitzar una societat ideal que hagi ordre, harmonïa.

- Classicisme --- Fixant poetes, grecs, i romans del noucentisme. Domini de raó sibro l'emoció.

- Civilitat --- Model ha de ser una societat basada en la polis grega.

- Mediterranisme --- Societat mediterrania, Grecia i Roma.

- Etapes: -Combativa--- Eugeni d'Ors estableix Catalunya ideal al (1906-1914) Marc Teoric - "Glosari"
Conviuen--- Modernisme i Noucentisme.
Procedencia dels artistes ( joves Universitaria , càtolics).

-Establerta--- Creen les obres entre els anys 1914-1923. Procés d'institucionalització.

- La burgesia- idees conservadores.

-Poesia ---
Josep Carner
Carles Riba
Guerau de Liost

-Narrativa ---
Eugeni d'Ors
Josep Carner

miércoles, 19 de octubre de 2011

Comentari de text: Escena XI -Mar i cel-

Contextualització

En aquest comentari explico l'escena XI del segon acte del llibre de Mar i cel escrit per
Àngel Guimerà, Guimerà pertany a la Renaixença, moviment cultural català del segle XIX, el seu nom sorgeix de la voluntat de fer que el català fos una llengua literària i de cultura.
Àngel Guimerà nascut l'any 1845-1924, fou dramaturg i poeta en llengua catalana, la seva
obra va tenir una aparença romàntica del realisme, vol dir que va fer un del màxims exponents de la Renaixença
Va escriure moltes obres teatrals, concretament del moviment renaixentista, la més popular
Mar i Cel, que tracta d’una tragèdia romàntica escrita durant la primera etapa de Guimerà.
Guimerà va fer que aquesta obra de teatre es traslladés en alta mar durant la meitat del
segle XVI, en què s’explica un amor impossible entre un pirata musulmà (mar) i una noia cristiana(cel).

Anàlisi del contingut

En l’escena XI, hi ha un diàleg entre Blanca, Ferran i Carles i Saïd d’amagat escoltant la
conversa. Blanca sense saber què fer demana a Ferran que abans d’arribar a l’Alger li clavi el
seu punyal endins del cos. Ferran s’hi nega rotundament però de tant insistir al final Ferran
decideix cedir i promet a Blanca fer-ho. Blanca tota contenta besa la mà de Ferran. En veure
aquesta acció Saïd tot gelós i enfadat apareix del res i interromp la conversa que tenen. Tot
enfadat Saïd exigeix que Ferran se’n torni al camarot, Ferran confús no fa cas i comença a
discutir amb ell. Carles apareix tot enfadat pel que diu Said i insulta la seva mare, Said fa
un crit i tot seguit apareixen els pirates i comença una lluita.

Anàlisi de la forma

Aquest teatre consta de tres actes, dels quals a cadascun parla de temes diferents, en el
primer acte només parla de com són els personatges, és a dir, descrivint cada personatge,
en el segon acte ja es va explicant més coses del que es relata en l’obra per acabar en el
tercer acte és la part mes commovedora ja que és com acaba l’obra. L’autor va fer que
aquesta obra segueixi uns punts determinats de cada escena.

En l'escena que he escollit el diàleg de Blanca i Ferran correspon a un moment determinat
en què Blanca demana a Ferran una cosa molt important. La primera part, és a dir, quan Blanca té una conversa amb Ferran i Carles i més tard una conversa privada amb Ferran, que li demana que li clavi un punyal al cos, mostra un moment dramàtic, confús i tristesa, en la segona part quan s'esta acaban la conversa entre els dos, Ferran no té més remeny que cedir a la petició de Blanca, per això aqesta part es més intensa i firme, en l'ultima part, la situació de Saïd, la rabia, gelosia que té en aquest moment en veure com Blanca es molt a prop de Ferran, la coratge que té pel que diu Carles.

La situació dramàtica d’aquesta escena és bastant trista pel que diu Blanca i pel que
demana a Ferran que faci. En la conversa d'aquests tres, marca en las acotacions com
Blanca està desesperada per no arribar al destí, per això demana això a Ferran, també la
frustració que sent en aquest moment, la ràbia i gelosia que sent Said per lo que veu i lo que arriba a escoltar.

Els personatges principals de l’obra són Blanca i Saïd. Blanca és cristiana i està presonera
en el vaixell pirata justament amb el seu pare Carles i el assaltats per el vaixell musulmà dirigit per Said. Blanca és una dona sensible i molt religiosa, això es pot mostrar quan es posa a plorar pel que li diu Saïd i pensà que si es correcte segons la religiosa cristiana. El pare de Blanca Carles és un cristià, capità del vaixell que va ser assaltats pels musulmans, sempre assumeix rebuig, odi cap als musulmans. Ferran, cosí de Blanca, és un personatge més pacient; no adopta la mateixa creença com la de Blanca. Aquest personatge a mesura que va sorgint l’obra va canviant la seva actitud i al final de l'obra vol ajudar a fugir a Saïd.
Saïd és l’arraix del capità vaixell dels musulmans, es mostra com un personatge dur quant és necessari però també sensible, atent i sempre ajuda quan és necessari. A mesura que transcorre l’obra Saïd es va fent cada cop més sensible perquè al final s’acaba enamorant de Blanca. Saïd mostra una actitud agressiva cap a Ferran i Carles però més cap a Carles. Al final de l’obra aquests personatges principals acaben morint.


• El lloc on transcorre aquesta escena a l’alta mar en un vaixell pirata on es situada la conversa entre Blanca, Ferran i Carles. Saïd escolta d’amagat al peu de l’escala en la coberta.
És evident que la conversa és sempre en el camarot ja que estan en un vaixell navegant pel mar on es parla només d’un sol tema, que volen salvar a Blanca, que aa final Blanca aconsegueix convèncer Ferran del que li va demanar.

• El segon acte s’inicia quan estan menjant i Blanca mira per la finestra i l’acte XI s’inicia amb la conversa que tenen. La diferència que hi ha que en el principi surt Joanot i altres corsaris, en canvi en l’escena surt Saïd. Els personatges estimen, odien i fins i tot arriben a matar per honor, dignitat i salvació per això aquesta escena és interessant.

Conclusió

La conclusió d’aquesta escena mostra els sentiments ocults dels personatges principals, però
més en aquest cas als de Saïd cap a Blanca ja que es posa gelós per la conversa que té amb Ferran i perquè Blanca li besà la mà. Per això Saïd es posa a discutir amb Ferran però al final es disputa una petita baralla cap als cristians ja que Carles insulta la mare de Saïd i aquest demana la presència de tots els pirates.

martes, 27 de septiembre de 2011

Moriscos

2. Qui eres els moriscos? Com vivien i quin tipus de creences tenien? Abans de la seva expulsió quina mena de mesures van emprendre de la jerarquia política i eclesiàstica?

Els moriscos van ser els mudèjars que es van quedar en el regne de Castella, després de l'edicte dels Reis Catòlics el 14 febrer 1502 que va ordenar l'expulsió de tots els mulsumans de Castella i Lleó.
En les zones de muntanya els moriscos seguien mantenint la seva identitat cultural i seguien practicant, en la clandestinitat, la seva religió.

- Per què la monarquia espanyola va decidir expular els moriscos l'any 1609? Com es va aplicar aquesta expulsió?

Va decidir expulsar-los per convertir-los en cristians i així doncs
per tal que no s'avalotaren. Va ser aplicada amb l'orde de Felip III, que va ordenar l'abandonament del territori actualment espanyol de tots els moriscos, aquest decret afectà principalment al Regne de València que va perdre gran part de la seva població.

lunes, 26 de septiembre de 2011

Pirates i Corsaris

1. Quines diferències i semblances hi ha entre pirates i corsaris?

Els corsaris es diferenciava del pirata en què no atacaven qualsevol vaixell, sinó únicament aquells que la seva patent autoritzava i mai els del propi estat, en canvi els piratas anaven per la seva voluntat i no servien per un únic estat.
Les semblances que tenen es que al principi els corsaris varem començar a sacajar les marcaderias per el seu propi país, pero a mesura que van veure els beneficis que això feia van decidir anar per el seu compte.


-Raons polítiques i econòmiques per a l'aparició de la pirateria al segle XVI.

A final del segle XVI hi va haver una crisi econòmica, un fenomen de vandalisme que va aparèixer al interior d'alguns nobles es dedicaven a atacar les persones de alt nivel, ataquen naus militars dels quals els prenia les mercaderies, tresors...