Poesia

1. POESIA:

a) Definició de poesia.

Art d'expressar idees i sentiments amb un llenguatge ple de ritme i d'imatges.

b) Definició personal de poesia.

Per mi la poesia és una sensació de sons i paraules que ens expressa ritme i enteniment cap al que esta escrit.

2. Temes i tòpics literaris en la poesia:

a) Troba un poema per a cadascun d'aquests grans temes:

VIDA: AHIR ( Josep Carner)

Menta, farigola,

ruda i romaní.

Una vella, vella

com un pergamí

d'hora a la finestra

vol reconfegir

la casa que hom veia

darrera el jardí.

D'allà la cridava

un minyó veí.

Anaven a escola

pel mateix camí.

Que en fa d'anys fan un dia,

un de sol: ahir.

I, si s'estimaren,

mai no s'ho van dir.

Menta, farigola,

ruda i romaní.

-Tòpic: El tòpic literari d'aquest poema el que més s'apropa es la de TEMPUS FUGIT: es un temps passatger.

AMOR (Bartomeu Roselló-Porcel)

Amor, senyor de l'ample monarquia

que publica el clavell i el foc proclama

en l'ardor de la galta i en la flama

de l'exaltació que l'aire cria,

els cabells de finíssima atzabeja

en el combat de vori que pentina

perú de lliris i de llunes mina,

ornament de les neus, dels ors enveja

treu de la reixa, i que la saborosa

feina del bes, batalla graciosa

del córrer d'unes cames despullades,

deixi les verdes hrbes alterades.

Oh desmai en les tiges onejants

de marbres, ceres, roses bategants!

-Tòpic: El tòpic literari d'aquest poema es FLAMMA AMORIS: una passió foggosa que crema per dintre.

MORT: EL MÉS VELL DEL POBLE (Josep Carner)

Cap vent no mou el bri d'una esperança,

de cada núvol cau neguit,

el destí s'enfondeix en malaurança,

potser la nit serà cent anys la nit.

El fat, però, no minva la frisança

pel que tant he volgut i beneït

si ma feblesa diu que ja s'atansa

l'adéu-siau del cos i l'esperit.

Potser ja massa dies he comptat

i en un recolze inconegut m'espera

la fi. Pugui jo caure incanviar,

tot fent honor, per via dreturera,

amb ulls humits i cor enamorat,

a un esquinçall, en altre temps bandera.

-Tòpic: El tòpic literari que més s'apropa és COTIDIE MORIMUR que es una mica, la mort com a destí ineludible.

NATURA: ARBRES (Josep Carner)

Voldria ta ciència,

arbre, per al meu cor,

tu que en el temps geliu ets paciència

i en dia ardent aboques un tresor.

Verd amuntegament d'onades blanes

amb un suspir de pau en cada floc,

el moviment dels núvols agermanes

amb el descans del roc.

Va a cada arbre una cèlica fortuna:

l'auró té deixes d'alba en el fullam recent,

el bedoll s'enamora de la lluna,

en el pi hi ha ditades del ponent.

Cap arbre com el freixe per alta ocelleria

quan apaivaga el dia,

tot lent, un vel ombriu;

i quan, de matinada, la boira d'esgarria,

són cabelleres d'àngel els àlbers vora el riu.

Palpita el vern, de somnis nocturns en recordança.

Tot cintes d'aigua màgica és el desmai suau.

L'om crida el flabiol per a la dansa.

El faig és una iglésia. El roure és un palau.

Tot home es plany, i l'arbre l'espera i l'aixopluga;

li val el foc i l'aigua, li gronxa l'esperit.

Uns arbres són finestra que l'oratjol belluga,

i d'altres sóm com una nit.

Tigo, mandrós, d'un encís d'arbre a fer-me lliure;

ullcluc, si sento un arbre m'apar tota la mar;

i un de davant la meva finestra, fa que encar

no em dolgui prou de viure.

És en el llibre de consol que un dia

el Fill de l'Home un orb guarí,

i aquell tornat de tenebror s'esfereïa

en descobrint els vianants en el matí.

-Veig arbres que caminen -agenollat va dir-

Uns arbres amb follia que corre i poc s'acaba;

arbres que mena a vagareig,

en lloc del pur misteri de la saba,

la sang en sotragueig.

-¿On vas? -les fulles diuen amb llur fidel frisança.

La branca puja sense cap pensament de mal.

Arbre frenat en una fèrtil esperança,

atura'm tu, si cal.

-Tópic: El tòpic literari d'aquest poema és LOCUS AMOENUS, es el que més s'apropa és un paisatge bell i harmoniós, en què mai no faltes un prat...

b) Cal relacionar un dels poemes amb una altre forma d'art... Explica la relació que estableixes entre el poema i l'obra d'art que has escollit.

El poema de l'amor té relació amb un quadre que tinc, és representat amb una noia maca de la qual jo veig que per com esta pintada i tot té part de relació amb aquest poema, ja que no sé com explicar-ho.