Charles Baudelaire

Charles Baudelaire néix a París el 9 d'abril del 1821 i mor a París al 1867, va ser un poeta, crític i traductor francès. Baudelaire va ser un dels poetes mes influents del segle XIX, anomenat "el poeta maleït" degut a la seva vida.
Els seus últims anys, com el 1864 va viatjar a Bèlgica per residir dos anys aBrussel·les, va intentar guanyar-se la vida pero va fracassar. La malaltía que va tener la sífilis li va causar el primer conat de paràlisi. Baudelaire va ser traslladat d'urgència a una clínica de París on va mantenir-se sense parlar i així va acabar la seva mort l'agost del 1867.
Charles Baudelaire és considerat el pare i profeta de la poesia moderna.

Les seves obres més importants:

• Le Salon de 1845 (1845)
• Le Salon de 1846 (1846)
• Le Salon de 1859 (1859)
• Journaux intimes (1851-1862)
• Les Paradis artificiels (1860)
• Curiosités esthétiques (1868)
• Réflexions sur quelques-uns de mes contemporains (1862)
• Richard Wagner et Tannhaüser à Paris (1862)
• Le Peintre de la vie moderne (1863)
• L'œuvre et la vie d'Eugène Delacroix (1863)
• Mon cœur mis à nu (1864)
• L'art romantique (1869)
• La Fanfarlo (1847)
• Du vin et du haschisch (1851)
• Les Fleurs du mal (1857)
• Fusées (1867)
• Petits poemes en prosa o Le Spleen de Paris (1862)
  

Influencies en europa y frança i el simbolisme

És un dels poetes decadents més famosos, abans del segle XX. És famós per la seva critica de la poesia "útil". Baudelaire va ser per algun la crítica i la síntesi del romanticisime, per a d'altres el precursor del simbolisme. També es considera que és el pare del decadentisme. La seva poesia i la seva crítica literària han tingut una profunda influència en les generació posteriors, tan a França com a tot arreu. El simbolisme, que va ser avançar el camí cap a una poesia autònoma, és deutor d'aquesta idea de Baudelaire.

Les obres més importants són:

En poesia: Les Flors del Mal; Els Paradisos Artificials.

En prosa: Petits poemes en prosa; Diari íntim.

Comentari de text: Quadern d'Aram-

Capítol V

El fragment que arà comentaré pertanya les pàgines 88 i 89 de la novel·la Quadern d'Aram de Maria Àngels Anglada publicada al 1997. La seva obra abraça diversos àmbits: poesia, narrativa, assaig i traduccions. Maria Àngels Anglada sempre es va considerar una -poeta que escrivia novel·les-, aquesta història a part de ser una de ficció la major part del fets que explica són certs. Maria Àngels Anglada volia donar a entendre amb aquest llibre és donar a conèixer el genocidi armeni, la seva crueltat que va tenir els turcs cap als armenis i la supervivència que els armenis han tingut que passar.

A part del Quadern d'Aram, Anglada va escriure un altre llibre que tracta també d'un genocidi, aques llibre és El violí d'Aushwitz.

Aquest fragment és situa al capítol V, a la fase intermèdia de la història, en què Marik i Aram es troben a Marsella on es relata i concreta més tota la seva història.

En aquesta part la narradora és Marik explica la fugida com Aram es comberteix de nen a home..

En el Quadern d'Aram és destaquen uns quants narradors en aquest fragment la narradora és Marik, tota la novel·la es basa en el mateix tema que és el genocidi armeni, en aquest fragment es relata com Aram passa de ser un nen a un home molt ràpidament ja que fins i tot ell mateix ho diu, quan va recollir el nadó de braços de la seva mare que es moria, però Marik diu que ja s'ha ha anat fent gran rere els perills que han anant passant.També relata explicant per què van anar a Van i va ser per una prometence que Marik va fer a Aram, perquè es curés de la polmonia que tenia. Finalment Marik ens explica quan es van acomiadar de la seva familia i del últim Adéu que li diu Vahé que va ser roses.

Pel que fa els personatges en aquest fragment cal destacar a Grigor el cosí de Marik al qual els ajuda molt, també al fill de Grigor, Gabriel un nen gairebé com Aram però una mica més petit que també es motl colaborador i com no a Aram un noi que més ben dit ja quasi un home que no es queixaba mai per les circumstàncies de tot tal i com explica Marik.

La llengua es clarament entendedora ja que és fàcil de entendre ja que ho diu tot exactament , expressa les seves reflexions, pensaments i/o aclariments...

La conclusió que trec es què, doncs les dificultats que han tingut que passar aquests dos personatges han sigut nefastes enc. Ara que han hagut uns altres personatges que els van ajudar molt en aquest periòde. Aquesta història ens ha aportat molta informació sobre el genocidi, sobre moltes que cosas que fins i tot ningú han tindria importància, pero en sí es molt interessant i descriptiu.