martes, 20 de diciembre de 2011

Armènia

Història
El país d'Armènia és una area molt muntanyosa, situat en un altiplà, dominat per la serralada del Caucas on hi ha volcans i altres altiplans formats per la lava que extreu, n'hi han terratrèmols molt freqüents, pel que fa el clima, en hivern es molt fred i en estiu molt calorós i sec.
El llac Sevan comunica amb l'Araxes per mitjà del Razdan, per últim la seva altitud mitjana és de 1.800 metres. A començament del segle IV Armènia va ser el primer país que va adoptar oficialment el cristianisme com a religió. Al 1928 Armènia va ser ocupat per l'Imperi Rus al cap d'anys després al 1936 es dissol aquesta federació i el país passar a formar part de l'URSS.

Genocidi i diàspora a Armènia:
El genocidi armeni fou un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'imperi Otomà entre final del segle XIX i 1915.
Es considerat el segon genocidi modern i el primer en utilitzar un sistema complex de deportació i extermini.
En l'actualiat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'existència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per pat del armenis
.

Autors que han tractat aquest tema:

-Franz Werfel amb Els 40 dies de Musa Dagh publicat al 1933:
Aquesta novel·la va ser escrita per l'autor jueu Franz Werfel al voltant d'un esdevinent que va tenir lloc a Musa Dagh en el 1915 durant el genocidi armeni per l'Estat Tuc.
La novel·la és un relat de ficció basat en la defensa de la vida real de Musa Dagh pels armenis que s'enfrontaven a les deportacions i masacres ordenades pel govern central, narra l'extermini dels armenis a mans de l'Imperi Otoma

- Marc Morte amb Els fills de l'Ararat publicat al 2008:
Aquesta novel·la va ser escrita per Marc Morte, està narrada a través de Kevin Longman, un jove escriptor nord-americà interessat a escriure un llibre sobre el genocidi del poble armeni portat a terme per l'Imperi Otomà durant la primera guerra mundial.
Aquest noi reviu la vida d'una nena i la seva família en un petit poble de l'interior d'Antòlia fins que la barbària s'abat sobre ells.

- Atom Egoyan amb Ararat publicat al 2002:
Està basada en la masacre de Van, durant el genocidi armeni.
Aquesta pel·lícula entrellaça les histories de dues famílies, amb conflictes interiors sense resoldre. Raffi, d'origen armeni, lluita amb el record del seu pare i amb les reaccions oposades que aquest record suscita en la seva mare.

martes, 13 de diciembre de 2011

Maria Àngels Anglada

Maria Àngels Anglada va néixer el 1930 a Vic i va morir a Figueres el 23 d'abril de 1999, el dia de Sant Jordi. Va ser la primera filla que va néixer; els seus pares són Joan Anglada i Maria d'Abadal.
Després de la seva mort, seguiran publicant cada de març Dia Internacional de la Dona, en homenatge a dones il·lustrades de les comarques gironines.
Des dels anys 1936-1939 ella i la seva família van ser refugiats al país Basc on van passar un temps, acabada la guerra van tornar a Vic on ella va cursar el Batxillerat a l'escola de Sant Miquel i L'escola Pare Coll
.
L'any 1942 va participar a un certament literari en el qual va guanyar el tercer premi amb el seu poema "Núria". Publicà dos dels seus poemes en la revista Ausona de Vic.
Maria Àngels Anglada va començar a publicar poemes en català, va cursar estudis universitaris i va conèixer el seu futur marit.
La seva primera novel·la, Les Closes (1979), on narra la història de la besàvia del seu marit.
El 1960 es trasllada a viure a Figueres on començar a donar classes de grec i llatí a l'institut R.Muntaner. Va haver un temps el qual no havia escrit poesia, però va conèixer a Salvador Espriu i va tornar a escriure poesia.
Fa classes de català amb Òmnium Cultural.
La seva obra reposa sobre uns pilars fonamentals: la llengua, la memòria, el compromís el paisatge...
En els últims anys de la seva vida va ser membre de l'IEC i asomeix el càrrec de vicepresidenta de la Secció Filològica, li van donar la Creu de Sant Jordi i publicà la novel·la de Quadern d'Aram, va conèixer Maria Ohanessian, armènia.